ERMITA DE LA SANTA CREU DEL GARBÍ
(CONSTRUÏDA AL 1804 I RESTAURADA AL 1993)
L’origen de l’ermita de la santa Creu del Garbí està relacionat amb la col·locació d’una Creu en dita muntanya el 19 de març de l’any 1787. La història d’aquella devoció té el seu origen en el desig del veí Francesc Galbis d’erigir una creu en una muntanya del poble, després d’escoltar amb el seu nebot i fillol el germà Fèlix d’Albalat, la predicació de fra Diego Josep de Cadis a la plaça de la Seu; on va dir que als punts més alts de les poblacions es col·locaren creus per augmentar la devoció a la santa Creu. L’esmentat Galbis va encomanar al fuster Josep Sacanelles, qui vivia en el cantó del cementeri de sant Joan del Mercat, la construcció d’una creu d’especial característiques a la qual el frare Diego J. de Cadis va manar se li posara un lignum crucis. En acabar esta obra la portaren fins a Estivella, on amb l’ajuda dels hòmens principals de la població es dirigiren a trobar la muntanya fins erigir-la el 19 de març de 1787 en la del Garbí.
Des d’eixe moment aquella devoció va ser cada vegada més destacada. Per eixa raó la població a l’any 1804 es va construir una ermita al lloc on estava la santa Creu, composta per una coberta sostinguda amb 4 arcs, de manera que estiguera tapat el de la part oest i descoberts la resta. A l’any 1820 es taparen els arcs del sud i del nord i es va renovar tota la coberta. També es llevaren les teules que hi havia i foren reemplaçades per morter. A més als costat de la Creu es van ubicar els sants de la Pedra i santa Bàrbara respectivament. Durant eixe any era rector de la població Joaquim Andreu i Royo i l’alcalde Roc Blasco. La següent reforma de l’ermita va ser l’any 1834 quan se’n va fer la balustrada. Durant tot eixe temps se’n va tindre cura fins a 1887, any en el qual la santa Creu del Garbí van baixar-la els veïns de la població a l’església parroquial, amb motiu del primer centenari de la seua erecció a la muntanya. Des d’aleshores esta es va quedar buida i va començar el seu deteriorament fins a estar completament enrunada a finals del segle XX.
L’any 1993 es va escometre el projecte de restauració i recuperació de l’ermita gràcies a l’ajuda de la Generalitat valenciana. La recuperació d’este ben patrimonial es va fer a partir de la seua concepció original i es van deixar exemptes totes les arcades tret de l’encarada a l’oest. A més es va conservar el mur on estava la santa Creu i la marca de la seua ubicació.
En l’actualitat se celebra una romeria a eixa ermita el quart diumenge d’octubre, dia en el qual originàriament es festejava esta festa que ara s’ha passat a l’estiu, i també s’hi celebra una missa en el seu honor.