Estivella està situada en el cor de la Serra Calderona. La proximitat al mar aporta un clima suau i equilibrat. Els sòls tenen un gran valor i per açò alberga comunitats vegetals diferenciades i de gran valor botànic. Algunes espècies de gran rellevància han motivat la declaració de microreserves de flora, com el Puntal de la Bella (Estivella). Quant a la fauna, la serra compta amb una abundant fauna entomològica.
Entre esta abundant fauna es troben aus com l'enganyapastors, l'esparver, l'Astor, l'abellerol, l'àguila perdiguera o el búo real entre altres. A més la Serra Calderona és un espai declarat zona d'especial protecció per a les aus. També podem trobar rèptils com la colobra viperina, el fardatxo ocelat o la tortuga leprosa. Una important part de la fauna són els mamífers, entre els que es troba el porc senglar, el gat salvatge, el rabosot, la gineu , les esquirols, els conills i llebres.
El paisatge natural de la Serra Calderona és singular i divers, amb una gran complexitat en el relleu; xicotetes valls i barrancs en orientacions variades, ràpids vessants que enllacen amb nombroses cimes, sent una de les més emblemàtiques El Garbí, de 601m d'altitud, una magnífica talaia de tota la comarca del Camp de Morvedre i del litoral d'Horta de València.
La seua litologia esta formada per zones d'argila i arenoses i rojos, al voltant del Garbí. Al nord es troben zones de marges dolomies igual que a la zona este. Al límit nord-est apareixen calcaries, graves, i arenes. En direcció sud-est-nord-est es desenvolupen zones de calcaries, graves i rojos. La seua orografia no presenta una gran accidentalitat però entre les seues muntanyes destaquen: Muntanya Negra (400 m.), Beselga (425 m.), Peluca (500 m) i el Garbí (650 m.).
Climatològicament Estivella pertany a una zona mediterrània seca. La temperatura mitjana anual és de 16° i les màximes-mínimes absolutes són de 41° i de 5° respectivament. La pluviometria mitjana és de 377 litres. Destaquen les pluges a la tardor, que vénen d'una manera torrencial, mentres que l'hivern resulta sec.
Entre la seua vegetació es diferencien quatre zones:
1) zona de pi blanc o carrasca que se situen en les prolongacions del Garbí i al límit nord del terme amb inclusions en elles de zones dedicades als cítrics i als fruits de secà (oliveres i ametlers, i garroferes).
2) zones de muntanya davall, matolls amb gran varietat d'espècies
3) zones de secà al voltant dels terrenys abarrancats a on apareix la garrofera, l'olivera, l'ametler i el cirerer. Les garroferes se situen en les parts més baixes i les oliveres i els ametlers en les zones ombriues.
4) zones de regadiu dedicades fonamentalment als cítrics.
Se situen seguint el llit del Riu Palància.
Dins la seua hidrografia destaca, a més de l'aparició del riu Palància l'existència de diversos barrancs: Alcalá, El Pla, La Sarva, Llinares, Els Foies, L'Omet, El Garbí, La Font de la Llosa, Beselga, La Carrasca; les seues fonts més actives són les de Barraix i Beselga.