Al voltant de l'arbre és una obra literària que s'ha pensat no sols des de la complicitat amb el lector, sinó que també amb la intenció que aquesta actitud afecte els mateixos autors. Així les coses, el text és el re­sultat de la complicitat de distints autors amb l'objectiu de buscar la compli­citat del lector (algú vol encara més complicitat?). Un procés que ha consis­tit en la creació d'un discurs literari central a partir del qual la resta d'autors han aportat les seues lliures percepcions literàries o artístiques.

Però, si s'haguera de definir algunes de les característiques del relat es podria dir que aquest no és més que el desig de mostrar diverses pinzella­des de la vida humana mitjançant les lletres i les imatges. I cal parlar de pinzellades perquè ací el protagonista no és el que passa sinó com passa tot. Les descripcions, els pensaments, els objectes i molt sovint els detalls superen a la realitat. L'acció, doncs, es perd molt sovint de manera que en el relat deixen de passar coses. Així que el fil central de totes les planes és precisament la quotidianitat i el fet que no passe res.

L'obra, doncs, és una manifestació al voltant del sentit de la vida la qual cosa es mostra amb la participació de les distintes generacions d'una mateixa família. Ninguna no resulta més important ni més real que altre. Totes i cadascuna de les escenes que hi apareixen són producte de les cir­cumstàncies i del temps, i presenten un tret: la recerca de la insolidaritàt dins les relacions humanes.